“
Per què no? Penso que els fills i néts dels andalusos que van venir a Catalunya arribarà un moment en què defensaran que per desenvolupar el nostre país hem de trencar amb el poder central. Tinc una certa esperança que aquest pas, inesperadament, el faci la gent que ara manarà, perquè ells no tenen complexos, no els fa angúnia enfrontar-se amb els seus. És com quan un govern de coalició donava el ministeri de Treball als comunistes, perquè aquests no tenien por de reprimir els treballadors, perquè eren els seus. Potser un president oficialment menys catalanista farà passos que Pujol i Maragall no han sabut, no han pogut o no han volgut fer”.
Si les damos de comer, en algo tendrán que corresponder...
Si el comunista llega a ministro, alguna huelga tendrá que romper, si no quiere ser un desagradecido.
No hay comentarios:
Publicar un comentario